Neuroteologia.

 

Neuro... què? —Sí, tal com sona, neuroteologia.

Aquili i Andrew han emprat un enginy, el "Spect", que permet obtenir imatges de l’activitat cerebral. Han analitzat les dades d’un estudi realitzat amb monjos tibetans, budistes i monges mentre meditaven en la que s'han arrivat a unes conlusions. Les investigacions s’iniciaren al voltant de 1970. S’ha anat comprovant que la meditació i la pregària provoquen variacions en dades fisiològiques com ara les ones cerebrals, el ritme cardíac i respiratori, i el consum d’oxigen. S’ha mostrat que l’estructura del cervell no és tan estàtica com es pensava. El cervell, així ho palesen els estudis recents, canvia constantment. La seva estructura i funció es que modifica amb relació al comportament humà. La meditació d’un monjo budista, la pregària d’una religiosa catòlica, tenen unes repercussions físiques en el cervell, en concret, en els lòbuls prefrontals, que provoquen el sentit d’unitat amb el cosmos.